Malaltia d’Alzheimer i confinament

Gestionar el confinament amb persones amb Alzheimer no és fàcil. La majoria de famílies han vist trencades les rutines i s’ha reduït completament tot el suport extern per al seu dia a dia.

La importància de les rutines

Per als malalts d’Alzheimer, les rutines són un factor clau en l’estabilitat emocional. El seu dia a dia és més suportable si se segueixen unes directrius, amb uns horaris i rutines. La Fundació Pasqual Maragall recomana de reconstruir-ne de noves durant aquest temps de confinament perquè el malalt tingui un marc de referencia.

Proposa aquesta guia per minimitzar els riscs la importància de mantenir els horaris habituals: de llevar-se i d’anar a dormir, dels àpats principals i de la higiene personal. També cal integrar les coses que tenen a veure amb el foment de la salut i de l’estabilitat cerebral; és a dir, activitats físiques i cognitives.

Activitats per a intentar mantenir-se actiu

Tot i el confinament, les persones amb Alzheimer necessiten mantenir-se actives. Malgrat que no es pot sortir al carrer, cal continuar fent activitats físiques. Es pot pujar i baixar escales, jugar a passar-se una pilota, fer exercicis de mobilitat d’extremitats, ballar, fer petits recorreguts dins el domicili…i ara que es possible, sortir a passejar dintre de l’horari establert pel govern. Cal cercar activitats simples i segures, que minimitzin el risc de rebre un cop o caure.

Activitats cognitives

Una de les pors dels familiars dels malalts d’Alzheimer és que perdin més ràpidament les facultats perquè no poden anar al centre de dia amb professionals que els estimulin. La Fundació Pasqual Maragall proposa fer activitats com poden ser d’observació, escoltar música o ballar. ‘El que importa és que el cervell continuï en marxa. El que cal és que aquestes persones no estiguin períodes molt llargs d’inactivitat’.

Però cal ser conscients que tot plegat no funcionarà de la mateixa manera a tothom. Tot és molt variable, les mateixes activitats no serviran per a una persona en estat lleu que una en estat més avançat. Normalment el cuidador sap anticipar-s’hi i saber si aquella activitat la pot fer o no. El problema és si els demanen una cosa que no poden fer i els genera frustració. Però de vegades passa el contrari, que pressuposem una limitació que no és així i llavors la persona sent frustració perquè creu que no la tenim en compte.

Aquestes son algunes propostes com a alternatives a les fitxes d’activitats cognitives:

Sortir al balcó o terrassa per mirar l’exterior: Es poden fer activitats d’observació al carrer. Es pot fer que seguin en una cadira i animar-los a comptar els cotxes d’un color que hi ha al carrer o els semàfors. A més, d’aquesta manera, també s’aconseguirà que us toqui el sol i estar una estona a l’aire lliure, cosa que ajudarà a la vitamina D i a apujar l’ànim.

Activitats domèstiques: Els experts recomanen d’incorporar-los en les activitats domèstiques per fer que se sentin útils. Si té una afectació lleu, hi pot arribar a col·laborar plenament d’una manera activa. En canvi, si la malaltia està més avançada, el cuidador pot aprofitar les feines domèstiques perquè faci activitats d’acompanyament. Per exemple, mentre esteneu la roba, li podeu demanar que us passi les pinces i que les ordeni per colors. Però hi ha moltes activitats senzilles de la llar en què poden ajudar, com ara recollir la roba i plegar-la, emparellar els mitjons o fer el llit.

Jocs de taula: Hi ha molts jocs de taula que serveixen per a mantenir actiu el cervell. Alguns de clàssics com el domino, el parxís o l’oca solen funcionar. Però també se’n poden intentar de fer de cartes de dificultat senzilla o activitats lúdiques com ara amagar petits objectes en un recipient amb llegums o pasta i demanar-los que els cerquin.

Tenir cura de plantes o animals de companyia: Es pot dedicar una estona al dia a regar les plantes o retirar les fulles seques. De la mateixa manera, si es té cap animal de companyia, pot participar en la cura: donar-li menjar, raspallar-la, rentar-la o acaronar-la en una estona de descans. Cal tenir en compte que durant la pandèmia és millor que la persona amb Alzheimer no s’encarregui de treure-la a passejar.

Fer treballs manuals: Es pot animar la persona amb Alzheimer a fer activitats de retallar i enganxar, pintar o fer costura. Pensant sempre en els seus gusts i capacitats, es poden trobar diferents activitats que li siguin atractives. Això sí, és molt important de reconèixer qualsevol petit èxit per mantenir la motivació.

Conversar a partir d’objectes amb càrrega emocional: D’aquesta manera es treballa la reminiscència. Es recomana de fer la caixa dels records, és a dir, cercar objectes significatius de la vida i col·locar-los tots en una caixa. Cadascun pot ajudar a fer sorgir una conversa. D’aquesta manera es promou l’evocació de records i emocions i s’ofereix una oportunitat d’aprofundir en el passat i la història de vida del nostre ésser estimat.

Sortir al carrer: Els primers dies que es pugui sortir al carrer cal acompanyar tots els malalts amb Alzheimer. També els casos lleus que abans de la pandèmia feien les seves rutines ells sols.

Mantenir el contacte amb la família: Quan costa comunicar-se, el contacte físic molt sovint és reconfortant. Haurem d’inventar-se noves formes de comunicació. Per exemple, crear salutacions alternatives, com ara picar amb el colze o amb el peu. D’aquesta manera es pot continuar construint senyals de complicitat sense córrer riscs.

La tecnologia ens pot ajudar a estar en contacte amb els nostres éssers estimats i relacionar-nos a distància amb persones que, a causa de la situació actual, no podem veure de manera presencial. Una opció molt utilitzada aquests dies són les videotrucades, però no sempre funcionen correctament amb les persones amb Alzheimer. N’hi ha a qui els costa d’atendre que poden parlar qui hi ha a la pantalla i els acaba creant confusió.

Cal tenir present que molt sovint l’efectivitat de la videotrucada depèn de la qualitat de la connexió, de l’àudio i la mida de la pantalla. En un mòbil costa molt més que no en una tauleta o un ordinador. Recomanen fins i tot d’utilitzar un televisor si és possible.

La doctora Gramunt afirma que donar un únic consell és molt difícil, però si la persona mostra rebuig i no comprèn què passa a la pantalla és clarament més fàcil de tornar a la conversa telefònica. Sol ser més fàcil la comunicació.

Nina Gramunt, Directora Tècnica de l’Àrea Social i Divulgació de la Fundació Pasqual Maragall, dubtes més recurrents durant aquests dies de confinament dels familiars de persones amb Alzheimer.

Link : https://www.vilaweb.cat/noticies/alzheimer-confinament-consells/