Rehabilitació Neuropsicològica

 

A l’Institut de Neuropsicologia i Psicologia de Sabadell fem servir la plataforma Guttmann, NeuroPersonalTrainer®” (*GNPT®), que és una plataforma en línia de rehabilitació i estimulació cognitiva per a professionals de la neurorehabilitació (neuropsicòlegs, terapeutes ocupacions, logopedes, etc). Mitjançant les noves tecnologies permet oferir tractaments personalitzats eficaços i eficients per a pacients que han sofert alguna afectació neurològica. Molts són els àmbits d’actuació però es podrien citar entre altres els següents: ictus, AVC, demències, malaltia d’Alzheimer, malaltia de Parkinson, Esclerosi Múltiple, esquizofrènia, trastorn bipolar, discapacitat Intel·lectual, etc. amb aquesta plataforma s’estan atenen a  12.000 pacients en més de 210 centres de tot el món, amb estudis clínics de validació que li confereixen una elecció de referència entre els centres de rehabilitació.

 

Segons explica Álvaro Pascual-Leone, catedràtic de Neurología de la Facultad de Medicina de Harvard i cap de la división de Neurología del Comportamiento en el Beth Israel de Boston, “la GNPT® permet als professionals clínics avançar-nos a la rehabilitació neuropsicològica del segle XXI, col·laborant amb els pacients, personalitzant el tractament, acumulant coneixement, i posant-lo a la disposició de cada nou usuari. Així aconseguim que un el benefici de l’experiència individual passi a ser un benefici general. És una manera de democratitzar els millors tractaments basant-nos en l’evidència com mai abans havíem pogut fer.”

 

La Fibromiàlgia em pot causar dèficits cognitius i/o emocionals?

Què és la fibromiàlgia?

És una síndrome crònica que es caracteritza per la presència de dolor musculoesqueletic generalitzat, d’origen no articular, i que sovint va acompanyat d’altres símptomes com a fatiga, trastorns del somni, simptomatologia ansiosa i depressiva, cefalees i disfunció cognitiva.

Es coneix la causa?

La seva causa és desconeguda. El diagnòstic és essencialment clínic (absència d’alteracions analítiques, radiològiques i anatomopatològiques). Existeix una gran variabilitat entre les persones afectades.

Afecta igual a dones que a homes?

Afecta al 4,2% de dones enfront del 0,2% d’homes. En números absoluts, suposa unes 700.000 persones afectades a Espanya.

Quins són els dèficits cognitius més freqüents?

Els dèficits cognitius més freqüents són en:

– Atenció

– Memòria recent

– Memòria de treball

– Velocitat de processament de la informació

– Flexibilitat mental

– Dificultat a fer deferents coses alhora

L’ansietat i la depressió són freqüents?

L’ansietat i la depressió es manifesten en aproximadament el 80% de les persones que pateixen fibromialgia.

Què puc fer?

És convenient realitzar una avaluació neuropsicològica i, si es detecten dèficits realitzar rehabilitació neuropsicologica i aprendre estratègies compensatòries.

En cas de presentar ansietat i/o depressió és convenient realitzar teràpia psicològica.

Alzheimer

Malaltia d’Alzheimer i confinament

Gestionar el confinament amb persones amb Alzheimer no és fàcil. La majoria de famílies han vist trencades les rutines i s’ha reduït completament tot el suport extern per al seu dia a dia.

La importància de les rutines

Per als malalts d’Alzheimer, les rutines són un factor clau en l’estabilitat emocional. El seu dia a dia és més suportable si se segueixen unes directrius, amb uns horaris i rutines. La Fundació Pasqual Maragall recomana de reconstruir-ne de noves durant aquest temps de confinament perquè el malalt tingui un marc de referencia.

Proposa aquesta guia per minimitzar els riscs la importància de mantenir els horaris habituals: de llevar-se i d’anar a dormir, dels àpats principals i de la higiene personal. També cal integrar les coses que tenen a veure amb el foment de la salut i de l’estabilitat cerebral; és a dir, activitats físiques i cognitives.

Activitats per a intentar mantenir-se actiu

Tot i el confinament, les persones amb Alzheimer necessiten mantenir-se actives. Malgrat que no es pot sortir al carrer, cal continuar fent activitats físiques. Es pot pujar i baixar escales, jugar a passar-se una pilota, fer exercicis de mobilitat d’extremitats, ballar, fer petits recorreguts dins el domicili…i ara que es possible, sortir a passejar dintre de l’horari establert pel govern. Cal cercar activitats simples i segures, que minimitzin el risc de rebre un cop o caure.

Activitats cognitives

Una de les pors dels familiars dels malalts d’Alzheimer és que perdin més ràpidament les facultats perquè no poden anar al centre de dia amb professionals que els estimulin. La Fundació Pasqual Maragall proposa fer activitats com poden ser d’observació, escoltar música o ballar. ‘El que importa és que el cervell continuï en marxa. El que cal és que aquestes persones no estiguin períodes molt llargs d’inactivitat’.

Però cal ser conscients que tot plegat no funcionarà de la mateixa manera a tothom. Tot és molt variable, les mateixes activitats no serviran per a una persona en estat lleu que una en estat més avançat. Normalment el cuidador sap anticipar-s’hi i saber si aquella activitat la pot fer o no. El problema és si els demanen una cosa que no poden fer i els genera frustració. Però de vegades passa el contrari, que pressuposem una limitació que no és així i llavors la persona sent frustració perquè creu que no la tenim en compte.

Aquestes son algunes propostes com a alternatives a les fitxes d’activitats cognitives:

Sortir al balcó o terrassa per mirar l’exterior: Es poden fer activitats d’observació al carrer. Es pot fer que seguin en una cadira i animar-los a comptar els cotxes d’un color que hi ha al carrer o els semàfors. A més, d’aquesta manera, també s’aconseguirà que us toqui el sol i estar una estona a l’aire lliure, cosa que ajudarà a la vitamina D i a apujar l’ànim.

Activitats domèstiques: Els experts recomanen d’incorporar-los en les activitats domèstiques per fer que se sentin útils. Si té una afectació lleu, hi pot arribar a col·laborar plenament d’una manera activa. En canvi, si la malaltia està més avançada, el cuidador pot aprofitar les feines domèstiques perquè faci activitats d’acompanyament. Per exemple, mentre esteneu la roba, li podeu demanar que us passi les pinces i que les ordeni per colors. Però hi ha moltes activitats senzilles de la llar en què poden ajudar, com ara recollir la roba i plegar-la, emparellar els mitjons o fer el llit.

Jocs de taula: Hi ha molts jocs de taula que serveixen per a mantenir actiu el cervell. Alguns de clàssics com el domino, el parxís o l’oca solen funcionar. Però també se’n poden intentar de fer de cartes de dificultat senzilla o activitats lúdiques com ara amagar petits objectes en un recipient amb llegums o pasta i demanar-los que els cerquin.

Tenir cura de plantes o animals de companyia: Es pot dedicar una estona al dia a regar les plantes o retirar les fulles seques. De la mateixa manera, si es té cap animal de companyia, pot participar en la cura: donar-li menjar, raspallar-la, rentar-la o acaronar-la en una estona de descans. Cal tenir en compte que durant la pandèmia és millor que la persona amb Alzheimer no s’encarregui de treure-la a passejar.

Fer treballs manuals: Es pot animar la persona amb Alzheimer a fer activitats de retallar i enganxar, pintar o fer costura. Pensant sempre en els seus gusts i capacitats, es poden trobar diferents activitats que li siguin atractives. Això sí, és molt important de reconèixer qualsevol petit èxit per mantenir la motivació.

Conversar a partir d’objectes amb càrrega emocional: D’aquesta manera es treballa la reminiscència. Es recomana de fer la caixa dels records, és a dir, cercar objectes significatius de la vida i col·locar-los tots en una caixa. Cadascun pot ajudar a fer sorgir una conversa. D’aquesta manera es promou l’evocació de records i emocions i s’ofereix una oportunitat d’aprofundir en el passat i la història de vida del nostre ésser estimat.

Sortir al carrer: Els primers dies que es pugui sortir al carrer cal acompanyar tots els malalts amb Alzheimer. També els casos lleus que abans de la pandèmia feien les seves rutines ells sols.

Mantenir el contacte amb la família: Quan costa comunicar-se, el contacte físic molt sovint és reconfortant. Haurem d’inventar-se noves formes de comunicació. Per exemple, crear salutacions alternatives, com ara picar amb el colze o amb el peu. D’aquesta manera es pot continuar construint senyals de complicitat sense córrer riscs.

La tecnologia ens pot ajudar a estar en contacte amb els nostres éssers estimats i relacionar-nos a distància amb persones que, a causa de la situació actual, no podem veure de manera presencial. Una opció molt utilitzada aquests dies són les videotrucades, però no sempre funcionen correctament amb les persones amb Alzheimer. N’hi ha a qui els costa d’atendre que poden parlar qui hi ha a la pantalla i els acaba creant confusió.

Cal tenir present que molt sovint l’efectivitat de la videotrucada depèn de la qualitat de la connexió, de l’àudio i la mida de la pantalla. En un mòbil costa molt més que no en una tauleta o un ordinador. Recomanen fins i tot d’utilitzar un televisor si és possible.

La doctora Gramunt afirma que donar un únic consell és molt difícil, però si la persona mostra rebuig i no comprèn què passa a la pantalla és clarament més fàcil de tornar a la conversa telefònica. Sol ser més fàcil la comunicació.

Nina Gramunt, Directora Tècnica de l’Àrea Social i Divulgació de la Fundació Pasqual Maragall, dubtes més recurrents durant aquests dies de confinament dels familiars de persones amb Alzheimer.

Link : https://www.vilaweb.cat/noticies/alzheimer-confinament-consells/

 

INPS rehabilitació cognitiva

Rehabilitació neuropsicològica

REHABILITACIÓ NEUROPSICOLÒGICA

JUAN M. MUÑOZ CESPEDES; JAVIER TIRAPU USTARROZ , SINTESIS, 2001

El interés que ha suscitado la neuropsicología en los últimos años se debe, en gran medida, a la posibilidad de diseñar programas de rehabilitación para personas con daño cerebral y diferentes patologías neuropsiquiátricas.Este libro, que constituye la primera monografía escrita en España sobre el tema, revisa los principio s de recuperación y plasticidad cerebral y las patologías y trastornos susceptibles de intervención neuropsicológica. Pero el principal objetivo del texto es ofrecer a los profesionales que trabajan en Psicología Clínica una información precisa, útil y actual sobre los programas y técnicas de tratamiento más adecuados en los trastornos de atención, la hemineligencia espacial, las amnesias, los problemas en las funciones ejecutivas, la falta de conciencia de los déficit o los problemas de conducta más frecuentes en este tipo de pacientes. El libro recoge también orientaciones prácticas para las familias y para el trabajo con los allegados, quienes representan en muchas ocasiones un elemento central en los programas de rehabilitación neuropsicológica.

‪Decisiones instintivas: La inteligencia del inconsciente

‪Gerd Gigerenzer

Editorial Ariel, 2008

¿Hasta qué punto intervienen el puro instinto en nuestras decisiones? ¿Cómo funciona nuestra intuición? ¿Qué se esconde tras nuestro comportamiento moral, más allá de la reflexión y el razonamiento? ¿Qué procesos instintivos intervienen en el salto de un portero de fútbol para bloquear un balón, en la decisión de unos padres por una u otra escuela para su hijo, en la elección de pareja de un amante, en la capacidad de unos simples aficionados para convulsionar el mercado de valores son la única ayuda de sencillas “reglas empíricas”? El proceso para tomar decisiones correctas no consiste en amasar una gran cantidad de información, sino en descartar intuitivamente aquella que no necesitamos. Decisiones intuitivas propone un análisis de los múltiples factores e influencias (innatas y adquiridas) que condicionan nuestro proceso de decisión. Este libro, fruto de más de diez años de novedosas investigaciones por parte de uno de los más prestigiosos científicos en la materia, indaga sobre la influencia del instinto en nuestras decisiones y llega a conclusiones sorprendentes. “Una revolución en la ciencia cognitiva que asesta un fenomenal golpe a favor de la cordura en la aproximación a la racionalidad humana”, Herbert Simon, premio Nobel de Economía. “Un apasionante y enriquecedor recorrido por un territorio durante mucho tiempo oscuro e inexplorado” Kirkus Reviews. “Un libro fascinante y provocador””, The Sunday Times. “Memorable. Clarividente”, Boston Globe. “Brillante”, Steven Pinker.

L’alimentació saludable i envelliment

L’alimentació saludable podria protegir el cervell de l’envelliment.

Las personas que comen mucha fruta y verdura podrían preservar mejor la memoria y las aptitudes cerebrales al envejecer, según un estudio efectuado sobre una amplia cohorte de 40 países.

Los científicos descubrieron que entre 27.860 adultos, aquellos que en una escala de alimentación equilibrada estuvieron entre el quintil con mejores resultados, tenían menor probabilidad de mostrar deterioro de memoria, de atención y de otras funciones cerebrales en los cinco años siguientes.

En comparación con otros adultos mayores que preferían carne roja y dulces, el riesgo de deterioro cerebral en los que seguían una dieta más equilibrada era un 25% inferior. Entre los que tenían las mejores dietas, un 14% mostraba deterioro cognitivo, frente a un 18% en las personas con las dietas menos saludables.

Los autores calificaron los hábitos alimenticios de las personas usando un índice de ‘comida saludable’ (Alternative Healthy Eating Index). Una puntuación elevada significaba que la persona consumía numerosos alimentos saludables, como frutas y verduras, y pocos alimentos no recomendados, como fritos y carnes rojas.

 

 

PUEDE LEER EL ARTÍCULO EN LA FUENTE ORIGINAL:

Neurology. 2015 Jun 2;84(22):2258-65. doi: 10.1212/WNL.0000000000001638. Epub 2015 May 6.

Healthy eating and reduced risk of cognitive decline: A cohort from 40 countries.

Smyth A1Dehghan M2O’Donnell M2Anderson C2Teo K2Gao P2Sleight P2Dagenais G2Probstfield JL2Mente A2Yusuf S2;ONTARGET and TRANSCEND Investigators.