Psicología Clínica – Cómo trabajamos

En el Institut de Neuropsicología i Psicología Sabadell (INPS) nuestro modelo de tratamiento dentro de la psicología clínica se basa en les teràpies psicològiques de tercera generació.
les teràpies psicològiques de tercera generació estan ajudant a millorar la vida de moltes persones en diferents àmbits. Aquestes son la Teràpia d’Acceptació i Compromís (ACT) (Hayes, Strosahl i Wilson, 1999; Wilson i Luciano, 2002) y la Psicoteràpia Analític Funcional (FAP) i el Mindfulness.
La teràpia ACT, és un abordatge terapèutic nou i eficaç, que utilitza diferents protocols i exercicis experiencials per ajudar als pacients a canviar la seva relació amb els pensaments i emocions doloroses i així ser capaços a portar una vida d’acord amb els seus valors. Com a teràpia busca ajudar a les persones al fet que trobin significat al seu sofriment mentre s’acosten a actuar coherentment amb els seus valors (Wilson i Luciano, 2002).
ACT assumeix que la majoria del sofriment psicològic, és causat per la naturalesa del llenguatge i l’intent de controlar el comportament des de l’evitació de certes circumstàncies que valorem com a desagradables, per exemple, tractant d’evitar o eliminar experiències internes desagradables com son els pensaments, records, imatges o sensacions. Aquests esforços poden tenir resultat a curt termini però no funcionen a llarg termini, creen generalment encara més sofriment psicològic ja que la vida de les persones està més orientada a desfer-se del malestar que a viure una vida plena.
ACT ha demostrat ser beneficiosa per a una gran varietat de problemes clínics, incloent depressió, ansietat, estrès, abús de substàncies, dolor crònic…

La Psicoteràpia Analític Funcional (FAP)
A més de ACT, la FAP (Kohlenberg i Tsai, 1991), és també una de les anomenades Teràpies de Tercera Generació. ACT i FAP son complementaries i faciliten la creació de relacions terapèutiques profundes, intenses, significatives i saludables.
La FAP és capaç de crear un context terapèutic orientat al canvi i ajuda al pacient i terapeuta a conceptualitzar cada cas individualment des d’un punt de partida fonamental: que el pacient entengui i experimenti la relació, a vegades contradictòria, entre “el que vol”, “el que fa” i “el que aconsegueix”. L’anàlisi funcional del cas permet adaptar-se a les característiques del problema de cada pacient i proposar conjuntament solucions flexibles i personalitzades.

 

Psicologia Clínica - INPS Sabadell